Anna Rispau i Falgàs
Neix
a Camallera (Alt Empordà) el 1970. Malgrat els lligams familiars i les fortes
arrels empordaneses, ha viscut sempre a Barcelona, al barri de Sants, on els
seus pares es van traslladar per motius laborals. El 1994 es llicencia en
Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i el 1999 aconsegueix
l’especialització, via MIR, en Medicina Familiar i Comunitària a la Unitat
Docent de Costa de Ponent, tot aconseguint un interinatge en aquest mateix
centre. Participa amb diferents comunicacions a congressos nacionals i
internacionals i publica diversos articles mèdics.
Però
a mitjans de 2004 una malaltia renal que arrossegava des de feia temps l’aparta
de la seva professió i, malauradament, la duu pels laberints de nombroses
intervencions quirúrgiques. És en aquests moments quan s’aferra a la poesia,
als contes, als relats.
A partir d’aquest moment comencen a arribar-li els
reconeixements literaris, d’entre els quals cal destacar: Primer Premi de
Poesia del Concurs Artístic del Col·legi de Metges de Barcelona (Quan el
dolor agafa les regnes, els somnis es desboquen); Primer Premi del III
Certamen Literari L’Aljamia (en modalitat d’haikus); Finalista del I Premi de
Poesia Lo Càntich; Primer Premi Josep Grau i Colell de Poesia, Homilies
d’Organyà (El silenci de l’aigua, amb coautoria amb Montse Assens);
Primer Premi Grau Miró de Tanka en català (Nafres de llum) i Finalista
del Premi Grau Miró d’Haikus en català (2011); Menció Especial del Premi Marià
Manent de Poesia 2011 (Glops de Nit, amb coautoria amb Montse Assens); Tercer Premi de Poesia, El Perelló (L'ablaniment dels colors, amb coautoria amb Montse Assens).
L’any 2010 entra a formar part de l’Associació de
Relataires en Català, on hi participa activament i aconsegueix que diversos
contes i poemes seus siguin seleccionats per publicar-se en els reculls
d’autoria compartida d’aquest entitat: Garbuix de contes, Tensant el
vers, i Criatures fantàstiques, tots ells editats per Meteora.